La memòria, en femení (I)

En este sext capítol del podcast sobre memòria històrica “El mur” parlarem de dones. Oblidades, també clar, però pot ser un poc més que els homes. Lluitaren per la república amb força, en una època en la que les reivindicacions feministes començaren a formar part de l’agenda política. 

Fou un temps de somnis, en vore les primeres dones que per fi aconseguien accedir a la política, que es convertien en líders de l’esquerra, que començaven a manar a homes des dels càrrecs institucionals, que estudiaven en les universitats, que es plantejaven un paper protagonista en la societat que les havia tocat viure. 

La victòria dels nacionals va soterrar de colp tot eixe feminisme incipient, i va provocar una tremenda repressió també per a elles, el que ens deixa un bon grapat d’heroïnes que mereixen ser recordades. El franquisme va ser, també, l’assumpció per part de les dones d’un paper secundari, domèstic, sumís a l’home. 

El model a imitar era el de l’esposa i mare sacrificada, consagrada a la família i que prenia cura dels fills. El que marcava de forma obligatòria la secció femenina de la Falange, i que empentava a les dones a no treballar, a no estudiar, i sobretot, callar. De tot això, i alguna altra cosa, parlarem en este capítol 6 que du per títol: “La memòria en femení”.

“Un violador en tu camino” es una performance de protesta, que creó un colectivo feminista en Chile, para manifestarse por los derechos de las mujeres, dentro de la oleada de quejas generalizadas que se han producido últimamente en el país andino. 

En tan solo unos meses, esta canción coreografiada se ha viralizado y su alcance ha sido mundial, convirtiéndose en todo un himno que quiere reivindicar todo lo mucho que aún falta en el mundo, para lograr la igualdad real. Pero ahora hagamos un viaje en el tiempo: Madrid, primavera de 1931, con una segunda república recién inaugurada.